Sports De Ca Nostra

El president de la FFIB expressa la seva reflexió arran de la mort d’un ultra del Deportivo a Madrid: «Hem d’expulsar del futbol els jugadors violents i els espectadors violents».
Una altra vegada un fet lamentable de delinqüència –la mort d’un ultra a mans d’altres ultras– apareix lligada al món del futbol. ¿Què ha fet el futbol per merèixer això? Simplement, ser un esport de masses amb seguidors de totes les condicions i conductes, entre ells una minoria d’indesitjables.
Com a dirigent d’una Federació Territorial, em faig la pregunta al revés: què ha de fer el futbol organitzat per evitar això? També la resposta és senzilla: engegar dels camps de futbol els violents.

No valen les mitges tintes, els clubs i les federacions han de treballar en la mateixa direcció, expulsant els jugadors violents i els espectadors violents.
Els jugadors violents ja tenen el reglament com a major enemic. Així és que, per començar, donem suport als àrbitres en l’exercici de la seva difícil tasca d’aplicar el reglament. El reglament s’aplica dins del terreny de joc, però i què passa a la grada? Perquè no hem d’oblidar que la violència que provoca fets com el que ens ocupa comença a la grada.

A les Illes Balears tenim –Federació i clubs– una campanya en marxa amb el lema de: «Insultar és de covards, agredir, de delinqüents». La campanya va dirigida al Futbol Base, perquè no hi ha pitjor exemple d’esportivitat que els insults proferits per adults en partits on juguen al·lots. Què poden aprendre els joves que practiquen esport federat si els seus progenitors es comporten com a energúmens a pocs metres de distància?
Si no volem veure’ls en el futur com a fanàtics, insultant, amenaçant i agredint a qualsevol que no dugui els seus colors tenim l’obligació de educar-los. Sobretot amb l’exemple.

Els clubs que permeten o fomenten comportaments agressius en les tribunes estan denigrant a la majoria de la seva afició, a les penyes, que no se senten representades per aquestes bandes «ultres» i que senten vergonya de compartir amb ells els seus colors. Ningú vol delinqüents emparant–se en uns colors i en un escut esportiu.
Quan passa un fet tan lamentable com la mort d’una persona en els voltants d’un camp de futbol, tots hem de reflexionar. Dirigents, clubs, tècnics, futbolistes, aficionats … el nostre esport predilecte és massa bell per compartir-lo amb aquesta gentussa.
Violents, fora del futbol!

Miquel Bestard
President de la FFIB